Con ánimo de aprender

Este quiere ser un espacio para la expresión, para la comunicación, para el aprendizaje, para el ser. ¿Quieres viajar conmigo?
Deja tus comentarios, son imprescindibles.




3 de junio de 2014

Cooperació i Coneixement: claus per al desenvolupament local en un món global

Aquest era el títol de la conferència que fa un dies va tenir lloc a la seu de la  CECOT de Terrassa, a càrreg d'Angel Simon, president d' AGBAR, flilial de Suez et Environnement. Era una bona oportunitat per saber què en pensa i els objectius empresarials que té la seva firma dedicada a la gestió de l'aigua, els residus i la innovació tecnològica.

 És força important ara que a Terrassa està a punt d'acabar la concessió que Mina d'Aigües de Terrassa té amb l'Ajuntament. I ara que hi ha tot un corrent de municipalització i remunicipalització de la gestió de l'aigua a nivell europeu, mundial i local. Tot això des del reconeixement que l'aigua és un bé essencial per a la vida i que com a tal no ha de ser tractat com una mercaderia més. I és important saber quins objectius mouen als gestors d'un bé com l'aigua: els beneficis en cas de l'empresa privada; el bé comú i el serveï a tots els ciutadans, en cas de la pública, sense oblidar l'eficiència, l'estalvi i el sentit comú.

Vaig aprofitar l'oportunitat, per mirar d'entendre la seva argumentació, tenint en compte què i a qui representa. La sala era de gom a gom. No sé si arribàvem a quatre dones. La resta: vestits negres, camises i corbates elegants i ben planxades. Homes de negoci.

Vaig arribar tot just quan començava el discurs i entre l'enrenou de buscar seient se'm van escapar les primeres frases. Vaig pendre notes com una bona periodista aplicada per no perdre idea.

Simon ens posa en avís de que la propera sequera serà severa, que el canvi climàtic és un fet i que és preocupant la limitació de les matèries primeres i l'energia. La seva voluntat és determinar com a través de la tecnologia es pot fer disminuir la demanda d'aigua i exposa que hem de ser més eficients en el cicle que conformen aigua, energia i alimentació. Explica que estem en un moment d'incerteses, en que els recursos són limitats i que les empreses s'hi han d'adaptar. I  també com la crisi ha produït un descens dels residus i això fa que també els comptes de resultats es vegin afectats. Suposo que es refereix a que AGBAR té plantes de sanejament i que hi hagi menys residus, des del punt de vista empresarial és contraproduent. La idea és que Suez et Environnement, de la que Agbar és filial, ha de buscar compensar això i busca nous nintxols de mercat. Són una empresa global que actua a nivell local, afegeix.
A tot això jo pensava "perquè no parla de la necessitat d'un canvi de model energètic" ja que estem d'acord en que recursos i energia són limitats. Suposo que si li preguntès diria que això és política i les empreses es dediquen a buscar i ampliar negoci, no a arreglar el món, encara que a vegades es presenten com si ho fessin.

Angel Simón: “El conocimiento, la cooperación y el compromiso son esenciales para abrir una empresa al mercado global”

Continua la seva exposició i diu que són temps de canvis i de "liquidesa", emprant el terme creat per Zygmunt Bauman, i que els seus objectius es centren en el coneixement, la cooperació i el compromís. Es presenta la seva firma com a  "gestors del coneixement", i que assessoren a qualsevol lloc on se'ls requereix. També deixa clar que com a gestors del coneixement no estan interessats en fer inversions de capital. És a dir les inversions que les faci un altre. " El sector públic, potser?", em pregunto jo, i penso: "és clar. Ells s'estalvien l' inversió i et cobren pel "know how" que és com venir-te a dir que els únics que saben de l'assumpte són ells, que tu només posis la pasta i ells et fan la feina difícil".... Així el seu input principal és la venda de tecnologia. No són gestors de capital , sinó de coneixement. I què maco queda!, penso. I que ben pensat, des del punt de vista empresarial. Tot lògic i normal.

Afegeix Simón que en aquest procés de canvis necessiten persones de talent, emprenedores, disposades a viatjar...i que ells aposten per la cooperació i el compromís en la millora del talent, perque, diu, fan recerca i "gasten diners" en coneixement. Incideix en que "gasten diners" i explica que és diferent invertir en capital, que "gastar en coneixement". Segons ell, invertir en capital es recupera.  Presuposo, donçs, que això de posar diners en investigar, ho fan per amor al coneixement, està clar. Ho fan, m'ha semblat entendre, a través de CETAQUA  i col.laboren amb la Universitat.

Després continua amb la importància que té saber què vol el mercat i què vol el client. A mi m'hagués agradat més sentir-li dir "què necessita la societat?, què necessita el ciutadà?", ja que us recordo que estem parlant d'aigua, no de cotxes de luxe. I, continua explicant que han invertit molt en unes quatre-centes "start up" en el tema de l'aigua i que no ha estat un èxit.

També aprofita la conferència per explicar el tema de com s'adapten al territori on treballen en matèria salarial. No són iguals els sous a Espanya, que a Xil.le o a EEUU. Les retribucions es divideixen en una part fixa indexada al territori i una part variable, i darrerament la part fixa va perdent pès davant la variable.

Parla de la cooperació entre el sector públic i privat en els països subdesenvolupats i en els nostres...i que, en funció dels objectius que es tinguin, s'ha de decidir com es gestiona .  I aquí parla dels èxits, segons ell, del model xil.lè que ha aconseguit tractar el 100% dels residus, partint d'un 3%!  Aquí jo ja no sabia on ficar-me! Per suposat no va explicar com el model xil.lè és el pitjor dels pitjors, ideat en plena dictadura militar, i en el que els rius, els llacs i  els recursos aqüífers s'han privatitzat.

Igual que treballen a Xil.le ( model sorgit de l'Escola de Xicago- ultraliberal-) si allí els demanen, també treballen a Cuba, on el model és centralista. El que ell volia dir, entenc, a risc d'equivocar-me, és que ells són una empresa al marge de les ideologies. Però jo no tinc tan clar això de l'assèpsia ideològica, i és cert que no em toca a mi jutjar ningú.
 I una cosa molt important en que va insistir és que ells actuen a nivell global i a nivell local, i que en saben, cosa que  de moment no qüestiono.

No s'oblida de recordar el seu compromís i que contemplen la creació un Fons Social en col.laboració amb Càritas i la Creu Roja.

El que no explica, és que els models de gestió públic-privada ( 60/40%), solen acabar en una gestió força opaca degut en base a que ells saben com funcionen les coses i el sector públic els deixa fer, encara que la propietat sigui de majoria pública.  Al cap de poc temps el rebut de l'aigua comença a crèixer, però no perquè sigui inevitable sinó perquè una empresa privada ha de pagar uns sous no massa transparents, unes comissions per vès a saber tu quines tasques d'innovació, i a més els accionistes volen repartiment de beneficis....i un llarg etcètera. Els cost de la gestió de l'aigua són idèntics en la pública que en la privada. Per tenir accés a una aigua de qualitat i fer el manteniment de la xarxa, i la resta de tasques necessàries, només hi ha una empresa. Parlem d'un monopoli natural. Amb la pública ens estalviem haver de repartir dividends. La transparència és més fàcil i exigible en la pública, i els excedents de la gestió reverteixen en les pròpies infraestructures, en  justícia social i mediambiental.

L'aigua és un bé imprescindible per a la vida, com deia més amunt. I constitueix, com deia, el que se'n diu un monopoli natural. L'empresa privada no aporta millora en els costos ja que la competència és inexistent, com molt bé explica Pedro Arrojo en moltes de les seves publicacions i conferències. Perquè hem de deixar que el control d'un bé tan preuat estigui en mans d'empreses privades?, que per molt coneixement que tinguin es mouen per la maximització dels seus comptes de resultats. Perquè els beneficis, que n'hi ha, han d'anar a parar a mans dels accionistes, enlloc de revertir en les pròpies infraestructures de propietat pública? Les macro-inversions necessàries per un bon tractament i distribució de l'aigua les acabem pagant entre tots, perquè permetre que empreses privades decideixin sobre un bé que és nostre i volem que tothom pugui gaudir-ne? 

El sector públic és capaç de gestionar-lo. Ho demostren ciutats com París i Berlín. I a més des del sector públic es contemplen la gestió integral, que inclou la cura dels ecosistemes i el mediambient, i les persones, per a que tots tinguem un mínim d'aigua garantit com un dret humà que és...No volem caritat, volem justícia.

Senyors, amb l'aigua no es juga ni es mercadeja. Les lleis del mercat no són una bona opció en el cas de l'aigua. El negoci rodó que es genera en el que envolta l'aigua ha d'estar en mans públiques, tot i que he de reconèixer que és condició necessària, però no suficient. A més hi ha d'haver un control ciutadà dels diferents processos i decisions. De sobra sabem de l'existència d'amiguismes i de corrupció, que han de ser perseguits i denunciats.

Escoltar aquesta conferència m'ha servit per constatar que hi ha empreses que en saben molt d'aigua, o ho sembla que en saben, i que necessiten ampliar la seva quota de mercat i seguir creixent. És la lògica del sistema capitalista. I aquesta lògica, encara que la disfressin de bones intencions, no té ànima. I que si hi ha ciutats com la gran capital francesa que ho fa des de la pública, és que es pot i es que el coneixement no és exclusiu de les grans corporacions.

Sense aigua no hi ha vida. La cura dels aqüífers i dels ecosistemes necessiten gestors que persegueixin el bé comú, de totes les persones, i no que el objectiu principal sigui fer crèixer un compte de resultats particular.

Hi ha bens en què el mercat no és una bona sol.lució i aquest és el cas de l'aigua. En la gestió de l'aigua ens ha de guiar el coneixement, el sentit comú, l'educació en l'estalvi... És un conjunt de canvis : de model econòmic, de canvi de model energètic, productiu, polític. I ho hem de fer entre tots, de forma consensuada i pacífica.  En sabrem? Podrem fer-ho sense cometre alguns errors del passat?



2 comentarios:

  1. Senyors. Amb l'aigua no es juga ni es mercadeja, perquè això és jugar i mercadejar amb la vida de la gent. Si ja ni tan sols es respecten els més bàsics drets humans, vostès no mereixen respecte ni credibilitat, vostès-com bé va dir Joan Manuel Serrat-ens han declarat la guerra i nosaltres, en el seu moment, respondrem a aquest atac amb tota la força i la legitimitat d'una revolució.

    Salut!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Loam per opinar aquí. Ara la cosa ésrespondre i actuar, fer la revolució amb inteligència i amor. Aprendre dels errors passats. I després de la revolució l'haurem de tornar a fer, per evitar les inèrcies i millorar el què no funcioni. No es tracta de substituir uns poderosos per uns altres, es tracta de canviar les regles de joc que permeten tantes desigualtats i injustícies, i de construir mecanismes de control per part de la ciutadania, que som tots i hem de fer l'aprenentatge en participar i tenir com a fites la llibertat de tothom i el Bé Comú. Comencem a caminar!!!

      Eliminar

Tu opinión me interesa.